Dades Històriques
D'acord amb les dades històriques van ser els fenicis i grecs qui van introduir l'olivera a la Península Ibèrica, i des d'alà va arribar a Mallorca.
Les referències històriques indiquen que en temps de la Corona d'Aragó (s. XIII) ja s'exportava oli de Mallorca cap el nord d'Àfrica, juntament amb altres productes agrícoles.
A mitjans del segle XV, l'oli de Mallorca era un producte que s'exportava de manera regular i continuada des de l'illa, especialment des del Port de Sóller.
Va ser en el segle XVI quan es va produir un important avanç en el cultiu i en la producció d'oli, constituint durant molt de temps la principal font de riquesa de moltes de les finques de Mallorca entre la finca de Monnaber Nou amb 13 ha. D'olivar productiu, de les quals un gran nombre posseïen tafona pròpia.
L'expansió del cultiu de l'olivera es va desenvolupar especialment en les zones septentrionals i meridionals de la Serra de Tramuntana (nord de Mallorca). A principis del segle XVI, els deumes (parts sobre la collit) de l'oli que es pagaven al rei representaven un 10% del total, xifra únicament superada per el blat i l'ordi.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX l'oli de Mallorca va tenir un paper clau per a l'economia de les illes, tant la seva funció d'ingredient bàsic en l'alimentació dels habitants com producte d'intercanvi i exportació. L'oli de Mallorca era utilitzat com a moneda de canvi per pagar les importacions dels productes dels quals era deficitària, com el blat.
La posició preeminent de l'oli d'oliva de Mallorca en les exportacions es va mantenir fins la primera meitat del segle XIX, representant durant molts d'anys entre el 65%i el 80%de les exportacions mallorquines mesurades en unitats monetàries. A la segona meitat del segle XIX Mallorca segueix exportant quantitats considerables d'oli.
A uns dels millors documents que millor es reflecteixen les costums i vida de les illes de Mallorca, Die Baleren in wort und bild geschildert (1869-1891), escrit per l'Archiduc Lluís Salvador d'Àustria durant la seva estància a l'illa en el segle XIX, s'elogia la qualitat de l'oli mallorquí verge per emprar-ho en les amanides i en el pa ambo li, segons ell, un dels plats més apreciats de l'illa.
El reconeixement de la qualitat de l'oli de Mallorca a nivell exterior es posa de manifest a finals del segle XIX, quan a Catalunya es va otorgar el segon premi d'un concurs de qualitat d'olis a un oli mallorquí elaborat en una tafona de Mallorca.
